Aquest cop necessito explicar imperiosament amb tot detall el succeït a la cursa d’aquest darrer cap de setmana, la Cadi Ultratrail, perquè la gent enraona, opina i jutge sense saber les dues versions, i jo us explicaré la meva.
Són les 5 del matí, sortim puntuals del centre de la Seu d’Urgell per anar a buscar la serra del Cadí. Per davant ens esperen 80 kms amb uns 4600 metres de desnivell positiu. Amb el frontal al cap, afrontem els primers kilòmetres urbans, ben aviat ens endinsem al bosc per uns corriols que poc a poc van augmentant el seu desnivell. Tothom va bastant concentrat, i de seguida la cosa es posa més dreta. És en aquest punt on ens quedem al capdavant de la cursa tres corredors, en Xavier Valldeoriola, en Josep Cuadrat i jo.
Desprès d’uns kilòmetres per pista en pujada, incomodes de córrer però alhora necessaris per no perdre temps, arribem aproximadament al km 16, Prat de Gossolans. A partir d’aquí comença una forta pujada que ens durà a dalt de la serra. Observant als altres corredors des del darrere, veig que les forces entre els tres estan força igualades, es presenta una cursa interessant, tot i que en aquest tipus de curses les coses canvien molt.
Ja en plena serra del Cadí, el terreny es torna mes abrupte, molt pedregós i un constant puja i baixa on se’m fa molt feixuc córrer. Noto que no acabo d’anar del tot còmode, i veient que el Xavier s’ha despenjat uns metres, baixo una mica el ritme. En Josep ràpidament va obrint forat. Poc desprès ens ajuntem amb en Xavier, i anem fent, entre alguna breu conversa arribem a Cortils, aproximadament km 30. Allà m’espera l’Iñaki, un amic que ha corregut tota la carena a primera hora del matí per anar a veurem i de pas, portar-me beguda fresqueta i menjar. Parada ràpida i sant tornem-hi.
Abans de baixar a Prat d’Aguiló passem pel Pas dels Gossolans…tinc encara ben viu el record d’una bona amiga que fent una de les coses que mes li agradava ens va deixar per sempre en aquest lloc… Fins al refugi es fa força ràpid.
Encara anem junts amb el Xavier i li comento que aquí hi ha amanida d’arròs, que jo no pararé gaire estona perquè el menjar fort el tinc esperant-me a Estana. Arribem, i en una de les taules del pati del refugi hi han només gominoles, barretes energètiques, coca-cola i aigua. Pregunto per la diferencia amb el Josep, ens diuen que 3 minuts i que va molt fort. Continuem avall i li pregunto al Xavier que si no ha menjat amanida i ell em diu que li sembla que estarà a Estana.
Comença el punt conflictiu, de cop arribem a un trencall de dos corriols. Sembla que la cinta està posada a la dreta en un arbre, entenem que hem de continuar recta. A partir d’aquí…doncs amunt i avall buscant per on continuar…per fi ho trobem. Ens adonem que ens hem deixat més de 10 minuts, i a més sabem que el cap de cursa es coneix la zona i no haurà tingut massa problemes. Comença a prémer la calor, però ja ens plantem a Estana, aproximadament km 45. Arribem els dos bastant creuats per la perduda, però m’ho acabo prenent de forma positiva, potser simplement perquè des de fa molts dies, avui no m’arrossego com un cuc. La Mireia em diu que el primer ens porta 15 minuts. Aquí toca menjar fort per afrontar la segona part de la cursa i ens hi estem més de 10 minuts, això vol dir que surto a gairebé uns 27 minuts del cap de cursa. De moral estic molt sencer, i si una cosa he après tots aquests anys, és que mai et pots rendir, has de seguir i seguir i seguir…
Com anècdota, per dir-ho d’alguna manera, en Xavier demana la tan esperada amanida d’arròs i li diuen que estava a Prat d’Aguiló. Ens comenten que potser al passar avançats a l’horari previst no havien tingut temps de preparar-la. Així que li dono del meu arròs doncs jo en tenia per un regiment. Des d’aquest punt, ja m’havien avisat que si estaves sencer, el terreny era força corredor i es podia avançar força. El Xavier es comença a quedar enrere i poc abans d’arribar a Ansovell, em quedo sol. Al passar per l’avituallament pregunto a quan ha passat el primer, exactament tampoc m’ho saben dir, però entre 15 i 10 minuts. Li he retalla bastant!
Segueixo apretant, les sensacions són prou bones i enfilo cap al Coll del LLetó, no és molt dret i inclús hi han trams que es poden córrer. Una vegada al coll, els voluntaris del control em diuen que queden 10 km fins l’arribada…jo nomes vull saber quan em porta el primer. Aquí sí que em diuen amb exactitud la diferencia, 5 minuts. Ostres, no està tan lluny!!
Començo a baixar força animat i concentrat per no patir cap caiguda. Ràpidament vaig perdent desnivell, i allà lluny ja es veu la Seu. A uns 5 km creuo la carretera d’Ortedó on la Mireia em diu que el porto a 3’30’’. De seguida arribem a Cercs i em diuen que el porto a 3’. Encara apreto més, quan arriba una petita pujada i abans del coll, sorpresa, veig el Josep que de seguida es gira i em veu. Em portarà un minutet!!
Ara toca baixar per un corriol on me la jugo bastant, si llepo és el que hi ha, però el tinc a tocar. Ens estem acostant a les primeres cases de la Seu i entrem a l’asfalt. Al poble ja no hi ha desnivell de baixada, es prou pla com per poder apretar encara més, em poso a 4’/km. Faltant mig kilòmetre em diuen que el tinc a menys de 30’’, el veig, ell es gira constantment i segueix corrent. Comencem a entrar al cas antic, aquí els carrers són molt més estrets. Al girar per un carrer el perdo de vista, desprès d’un gir a l’esquerra reconec el passeig d’on hem sortit i diviso l’arc d’arribada, nomes queden 100 metres. Salto la vorera per entrar dins del passeig, el meu pensament és esprintar per a que hi hagi la mínima diferencia.
Em concentro en els arcs, apreto les dents, em poso a 3’10’’/km quan de sobte em surt algú…l’esquivo, menys mal!! d’on ha sortit? veig molta gent pel mig, però ningú en concret. De sobte, tot just abans de creuar la meta, veig al Josep agafat de la mà dels seus fills…massa tard. No entenc res!! Però això no és una cursa??? Però si ho tenia pensat fer, per què al veurem córrer esprintant no s’atura abans i m’ho explica???
A partir d’aquest moment no val la pena explicar massa el que va succeir, la gent recriminant-me el que havia fet…fins i tot, l’Albert Vilana, un dels organitzadors, sense preguntar-me res, em diu exactament que calli que no tinc dret a opinar de la cursa desprès del lleig que he fet a meta, quan només li volia comentar el tema marcatge. Jo li comento que la meva intenció no era guanyar i que per mi li poden donar el primer premi al Josep. Ningú m’escolta ni tan sols em mira…
Uns minuts desprès, ve a enraonar amb mi un àrbitre de la FEDME, ell si que m’escolta i li explico més o menys com ha anat la cosa, en veritat m’escolta per educació, doncs em diu molt clar que el guanyador sóc jo, però a mi això no m’importa. De fet, està sorprès per la situació esperpèntica que s’ha viscut a l’arribada i ell, com jo, no ho entén. De fet comentem que últimament hi ha vàries curses de llarga distància que s’han guanyat a l’esprint i a ningú se li acut agafar els nens si tens el rival trepitjant-te els talons…o almenys, digue-ho!!!
Els amics que estan per la Seu i acaben la cursa de seguida em venen a preguntar, doncs dieuen que coneixent-me no els hi quadra la versió que està explicant l’organització.
La veritat és que de la cursa, com que la posició em dona bastant igual, em quedo amb les millors sensacions desprès d’estar més de dos mesos amb molts problemes.
La gent que em coneix i em segueix, sap perfectament que he cedit la victòria amb molt de gust en vàries ocasions, però el que no puc fer es endevinar les intencions dels altres, ni evitar quelcom que desconec ni veig. També vull dir que si, potser, no hi hagués hagut tanta gent pul·lulant a la recta d’arribada potser hagués vist quelcom, però era impossible entre lo ràpid que jo anava i el descontrol que hi havia a meta. Això també es quelcom que vam comentar amb l’àrbitre de la FEDME, com el fet que ni tan sols hi havia cinta d’arribada, cosa que fa que el corredor no te punt visual d’on s’acaba la cursa.
Jaume Folguera 
Ostres nano, sabia el gran carrerón que t’havies marcat però no tenia ni idea d’aquest follón a l’arribada, molt surrealista tot plegat! Endavant i m’alegro que hagis recuperat les sensacions!
Per cert…no sabria dir que se’t dóna millor, si córrer o escriure, molt bo el blog, ja era hora jejeje
Ostres n’hi ha de retorçats, ara bé buscant els 3 peus al gat, sortir-se de l’itinerari per anar a buscar els fills hauria d’estar penalitzat amb desqualificació, potser encara va retallar i tot.
Que els matats de cua fem tonteries està bé, però qui es juga anar el 1er està competint contra els demés, que vol que aturin la prova perquè li ve de gust, posats a fer que els guarneixi per l’ocasió i ben clenxats per la foto.
Hola jaume, sóc Albert Vilana. Abans de res felicitar-te per la cursa i per la descripció de la mateixa, sens dubte amb tot luxe de detalls.
Entenc que despres de 80km, amb calor, cansament i amb l’objectiu posat a meta, el que volies era arribar el més aviat possible.
A banda d’això i centrant-me en el moment de l’arribada, i parlant com organització, no tenia cap dret a adreçar-me a tu de la manera que ho vaig fer, i és per això que et demano disculpes com Albert Vilana.
Indiscutiblement tu ets el guanyador d’aquest edició. Malgrat això et faig coneixedor que el fet de no quedar-se a ‘entrega oficial de premis, sino és per una causa justificada, i amb el reglament de la FEDME en mà aquest gest; és motiu de descualificació.
Jo no ho vaig aplicar per no crear més malestar.
Molts ànims i sort amb els teus projectes.
albert vilana
Hola Albert,
Moltíssimes gràcies per les teves paraules, això sí, espero que el proper cop em doneu a mi o qualsevol altre l’oportunitat d’explicar-se, sobretot, perquè si ho penseu be, no tinc cap necessitat de guanyar una cursa d’aquesta forma.
En quan el perquè no ens vem quedar a l’entrega de premis és molt sencill d’explicar i em sembla que fins i tot l’Iñaki ho va fer, sino, perdona. Malauradament no vem poder pujar amb el meu cotxe i un amic ens va fer el favor d’acompanyar-nos a la Seu, l’Iñaki. Ell avui marxava de viatge a Cambodja, de fet ja està de camí i havia d’acabar d’enllestir vàries coses i la dona l’estava esperant.
Semblava que potser donarieu l’entrega de trofeus abans de les 22:00 tal com ens veu comentar durant la tarda i vem estar esperant, fins i tot, tu mateix, va haver-hi un moment cap allà les 18:00 que ens vas dir que segurament en 15 minuts ho podrieu fer, però passat aquest temps l’Iñaki va dir que no podia esperar més i vem haver de marxar. És el primer cop que no puc ser a l’entrega de premis i em va saber greu. Això sí, per properes edicions estaria be fos a una hora més raonable per a que la gent que ha de fer desplaçament no hagi de marxar tan tard, considerant que la cursa per als 3 primers va acabar abans de les 15:00. Si per aquest motiu m’haguessiu hagut de desqualificar igualment no hagués pogut fer res!
De nou, gràcies,
Jaume
Merci per la teva explicacio. Em costava creure el lleig per molt competitiu que siguis. Anims crack…i em sap greu pq veniem a veureu.s a la carena pero vau anar massa rapids o nosaltres lents.
Jaume,
no et conec personalment… en alguna ocasio hem creuat alguna impressio d’alguna cursa en les que hem coincidit. Casualment, que no el coneixia, he “caigut” en el teu blog i per sorpresa em trobo amb tot aquest enrenou que vau patir a La Seu.
Simplement dir-te que les teves impressions de com ha anat la cursa, per cert molt ben detallades i escrites, crec que tots ens posem en la teva pell. Els que correm sabem que de vegades ens capfiquem en “fets de cursa”: a veure si puc atrapar a aquell, he d’intentar que no m’atrapi el que ve darrere… a veure si puc esprintar per guanyar uns segons al crono. Aquests situacions de cursa nomès les entèn el qui les ha viscudes, i aquest afany teu per atrapar al Josep s’entèn des d’aquesta perspectiva, no de qui ho veu des de fora qui pot malinterpretar de totes totes lo que ha succeit.
Penso que has de tenir la consciència tranquil·la; si vas poder parlar amb el Josep (a qui si conec i es un tio prou raonable) doncs asunto “zanjat”. Tens el cul pelat de guanyar curses amb molta autoritat i aquesta no la necessites justificar per res!
Ànims i endavant!
felliçitats crack !!!
a qui se li acut entrar a peu amb dos nens sabent que t’ estan trepitjant els talons, i a sobre després sentir-te acosat !!!! evidentment que no vas veure res davant teu : que diantre vols veure, anaves a “matar” amb l’ únic objctiu posat en l’ arc infable !!!
L’ enharabona 🙂
Enhorabona crack! Estem amb tu, ja ho veus per aquí. Els que t’anem seguint prou sabem que t’hagués costat poc fer els darrers kms. junts amb el Josep, i arribar plegats com has fet en altres ocasions. Però portant-lo al davant és el que hi ha. Canya a l’asunto i una més. No decaiguis, ni esportiva, ni moralment ni com a redactor.
Genial la recuperació del blog !!!!
Una abraçada d’un dels que s’arrossega pel darrera 😉
jo nomé puc dir q em sap greu tot el q li ha passat al jaume.jo si sé q més d’un cop ha deixat guanyar al company empenyent-lo a meta i ell entrar segon.a un gran amic meu i company d’entrenaments li va fer.stik content d q tornis a recuperar sensacions i moltíssimes felicitats guido :):)
Ànims Jaume!!! Al Farra sabem perfectament quin tipus de corredor ets, el que jo personalment desconeixia, és el fet de que siguis un narrador brutal!
Feicitats pel blog i suposo que a partir d’ara tots hauran aprés alguna cosa (sobretot l’organització!!!!)
De Rosso
Jaume, per mi no t’has de justificar per res, es una cursa, sigui popular o sigui el tour, per aixo hi ha una linia de sortida i una linia d’arribada. Si volia fer aixo amb els fills doncs molt be, ja ho va fer, pero que no reclami res, perque la linia d’arribada es on es.
Ja no trobo be que els primers arribin agafats de la ma, doncs imaginat que ha sobre despres de tot s’hagui de deixar guanyar la gent per A o per B.
Au va, no fotem osti, que es una competicio.
Com entrar amb els fills, i perque no amb la dona o amb la xicota ……. Possats a fer.
Paro perque m’escalfo
Si senyor nanu.
Jo era allà veient-ho, i a mi em fa molta gracia això de les versions, per cert, ¿on puc trobar la versió del Sr. Josep Cuadrat?, perque si al final resulta que el Sr. Quadrat no ha dit ni “mu”, llavors tota aquesta versió i tota la claca d’aplaudidors no se que fareu.
No més faré una pregunta:
¿S’ha queixat el Sr. Quadrat, Sr. Folguera?, ¿on puc lleguir la versió a la que vosté respón?, ¿no es referirá a la versió de la seva dona……?, no fotem que ja som grandets.
Espero m’indiqui on puc llegar la versió del Sr. Quadrat, gracies.
Val, si vols saber l’altre versió no crec que sigui el Jaume qui te l’hagi de donar, no et sembla? I sí, ja som grandets, així que segur que ets força espavilat per saber on trobar l’altre versió.
Per cert, crec que al Josep Cuadrat li agradaria que li escrivissis el seu cognom correctament!!
Home, jo l’unic que dic es que el Sr. Cuadrat (rectifico el cognom…sic.), no ha dit ni mu, no entenc aquesta resposta intentant justificar el que no cal. Cadascú es esclau de les seves paraules i dels seus actes, jo només pregunto, ¿en quin mitjà puc trobar els actes i les paraules del sr. Cuadrat?, es per poder comparar, com molt be diu el señor Folguera: “perquè la gent enraona, opina i jutge sense saber les dues versions”.
El que mes pena em fa son molts comentaris en que es parla de ” aquí si li acut entrar amb els nens”, “això es una competició”, “sortir-se de l’itinerari per anar a buscar els fills hauria d’estar penalitzat amb desqualificació”, que entenc que son comentaris que el Sr. Folguera no comparteix, o aixó espero, doncs el tinc per un esportista, i un esportista no compartiría mai aquestes opinions, mes encara si la persona a la que van dirigides no ha dit ni MU.
Es trist si mes no, que un magnmific post explicatiu del que va pasar, es converteixi en una fira gratuita de comentaris contra la actitud del Sr. Cuadrat i la seva actitud, quan justament, ell no ha dit ni MU.
Crec que per donar suport al sr. Folguera, no cal desqualificar a ningú.
Salut
http://www.rtve.es/m/alacarta/videos/evasion/evasion-programa-10/1947073/?media=tve
Minut 16 i 16″.
Josepm, gràcies per enviar el vídeo.
És evident amb el gest que fa el Jaume a l’arribada que no ho va fer expressament. A més, sense contar al Josep, es veuen 6 persones abans de l’arc d’arribada…entre ells algun organitzador. No cal dir que a la línea de meta, al costat de la persona que gravava, a més, hi havia alguna gent més fent fotos!!!
Espero que els organitzadors n’aprenguin per successions edicions!!