Si quelcom es pot tòrcer…

IMAG0439 A partir d’aquí les coses es torcen, començo a tenir rampes quan jo no n’acostumo a tenir, no se que em passa, doncs m’hidrato be i menjo sa i equilibrat. Tant al Campionat de Catalunya de curses de muntanya d’Ultraresistència que acabo en 5ª posició de la general (3er del Campionat de Catalunya) i la CSP115, on els metges m’obliguen a abandonar per deshidratació al km 108, pateixo molt de rampes i tinc les cames rígides, cada passa és un patiment i només sento frustració i impotència. Gràcies al metge de la UVI mòbil i a les voltes que li dono al cap mentre estic a la llitera, arribem a la conclusió que un medicament pot ser la causa, la Dormidina. Un antihistamínic que es recepta fins i tot als nens per a poder agafar el son. Mirem el prospecte on hi diuDormidina puede agravar el síndrome de agotamiento-deshidratación y el golpe de calor debido a la disminución de la sudoración ocasionada por sus efectos anticolinérgicos”. Efectivament, en un parell de dies constatem que és això, doncs desapareixen les rampes…estic content, tornarem a la càrrega.

No passa ni una setmana que començo a tenir diarrees i vòmits, i ara això per què? Cada dia tinc menys forces i un parell de dies haig de marxar de la feina perquè no m’aguanto dret. Treballar en una fàbrica de peu 10 hores diàries no IMAG0504crec que tampoc ajudi, però només em faltaria perdre la feina. S’apropa Zegama i no estic ni per donar una passa caminant…és desesperant!!!! Així passo els quasi dos mesos següents, i així vaig a totes les curses, arrossegant-me com un cuc. Em fan analítiques, proves a les femtes, electrocardiogrames on troben que tinc un ritme nodal i no tenen molt clar que sigui arran de l’esport, així que aquesta setmana tinc cardiòleg, m’ingressen un dia a l’hospital Parc Taulí fins les 3 de la matinada on desprès de 2 litres de sèrum fisiològic em trobo molt millor…res, sembla un despropòsit. Tot i així, m’enfronto a Zegama, La Ribalera i l’Sky marathon Ribagorza Romànica de Vilaller, tres curses excepcionals per la seva bellesa i que recomano, especialment, les dues últimes, però que puc gaudir poc.

Vull donar les gràcies al José Povedano i l’Àngela doncs sense ells ni tan sols hagués pogut prendre la sortida a Zegama, al Josep Farrera per donar-me l’oportunitat de conèixer La Ribalera, i a la família Sella per sempre estar allà donant-me suport i per la seva gran Crono-Farra que fa fugir les penes!!!

Aconsegueixo acabar la marató de Zegama, que ja em va semblar molt, en 5:05:35 en la posició 120. Tot i que haguès estat be físicament, no és una cursa que vagi be amb les meves carecterístiques…quan veig tant de fang se m’activa el fre de mà.

IMAG0526-1-1A La Ribalera 38 aconsegueixo guanyar en 04:42:14, però el Jordi Marco i el David Jordan m’ho posen molt difícil fins l’últim moment.

Al campionat de curses de muntanya a Vilaller tardo 04:59:39 que es fan llarguíssimas, posició 38.

Seguirem lluitant!!!

Advertisements
Categories: Altres, Varis | 1 comentari

Navegació d'entrades

One thought on “Si quelcom es pot tòrcer…

  1. Ppong

    ¡Eres muy grande, Flaco!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Bloc a WordPress.com.

%d bloggers like this: