De vegades un acostuma a dir abans d’una cursa que sortim a gaudir, i és clar que sí!!, que no vol dir que en aquest gaudir no hi hagi una mica o un molt de patiment… Que difícil es fa explicar això a qui no ho ha viscut mai, oi? Be, tornem-hi, és clar que anem a gaudir, però no puc negar que un objectiu primordial és tardar el menys possible.
Per què ho dic això? doncs perquè la UT del Catllaràs era una cita molt especial per a mi per dos motius. El primer, el Xavier Martorell feia molt temps que havia dissenyat aquest circuit i hi havia molta il·lusió per veure’l transformat en cursa, però era poc probable. I en segon lloc, per què els Koalas havíem fet varies sortides d’entrenament sobre aquest recorregut i ens ho havíem passat genial.
Així doncs, amb aquests dos precedents venia marcada la UT Catllaràs, i mentre anava passant per diferents punts del recorregut no podia evitar recordar tal o qual història dels amics Koalas. El recorregut és relativament curt amb 55km, però un desnivell exigent de 4000+. La conclusió que en puc treure desprès de la cursa, és que gaudir, el que se’n diu gaudir, ho vaig fer més i amb diferència el dies dels entrenaments amb els Koalas, així que vaig apretar tant com vaig poder i em van deixar les meves cames per arribar el més aviat possible.
Dels entrenaments, els diferents moments queden en el meu cap i en el meu cor, de la cursa destacaria dos moments inoblidables: trobar-me al Diego i el Cristian dalt del Sobrepuny animant com bojos, i acompanyar els últims metres de la seva cursa al Xavier… sense paraules.
Com anècdota, puc dir que he tingut la sort de compartir podi amb un pro…
Felicitats de nou. Ets un crack! I ja aprofito per felicitar-te per la teva increïble cursa al Monte Perdido. Per treure’s el barret.