Tàndem al The Wild Boar Rogaining

Com ja havia comentat en un post anterior, començo la temporada amb la primera rogaine de la Copa Catalana que intentaré seguir, tal com he fet aquests dos últims anys. Fins ara, he anat variant contínuament de company Imagen1per diversos motius, quelcom que m’havia desmotivat tant com per plantejar-me si seguir o no la Copa del 2014. Per aquelles coses de la vida, sembla que a l’Albert Herrero li agrada tant com a mi això de fer el senglar per la muntanya. Així doncs, de moment farem tàndem, esperant el tritàndem amb en Joan Farré que ha estat parat uns mesos per lesió. Quines ganes de rogainejar els tres junts!!!

La primera prova ha estat el conegut The Wild Boar Rogaining a la Llacuna (http://thewildboar.org), la prova amb més prestigi del calendari i a la vegada, amb més participació de fora de Catalunya, tant nacional com internacional. Aquest any, equips de Navarra, País Basc, Itàlia, França, Europa del Nord i de l’Est es presentaven a la línea de sortida. De com va anar la prova, us aconsello que llegiu la crònica del meu company que l’explica extraordinàriament be amb pèls i senyals (http://cronicasdeskyrunning.blogspot.fr/2014/01/the-wild-boar.html

DSC_0814La victòria d’aquesta rogaine em fa especial il·lusió. El primer que em ve al cap es quan fa uns tres anys i mig, el meu amic Iñaki i la meva companya Mireia em van portar a Sant Feliu de Pallerols a fer-ne un. Jo mai havia vist un mapa d’orientació, tot em sonava a xinès, i aquell dia per mi, va ser un joc. Jo ni tan sols vaig mirar el mapa, i em semblava tot plegat bastant estrany i absurd…no acabava de veure quina gràcia tenia això d’estar donant voltes com una baldufa, mirant un mapa i travessant esbarzers. Un cop a casa però, em vaig estar mirant el mapa i em va començar a picar la curiositat, identificava llocs i pensava que podríem haver fet…. Això sí, una cosa em va quedar clara aquell dia, cal dur roba vella o específica d’orientació, doncs normalment quan acabes sembla que t’hagis barallat amb una dotzena de gats.

Des d’aleshores han estat moltes rogaines DSC_0535al cap i a les potes, poc  a poc intentant aprendre a orientar i conscienciant-me que aquí, tenir bona condició física, no ho és tot, cal un equilibri difícil entre “orientar millor” i “córrer més”. Se que em queda molt aprendre, moltíssim, però segurament és això el que em motiva tant. De moment, comencem amb bon peu i frisant per la propera prova a Sant Bartomeu del Grau el primer cap de setmana de Març.

Anuncis
Categories: Curses Orientació | Deixa un comentari

Navegació d'entrades

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

%d bloggers like this: