Maratons

Collons de rampes!!

He començat molts cops aquest post, no sabia com expressar aquestes últimes setmanes sense semblar una queixa agònica, doncs malgrat tot confio en que tot es solucionarà. Avui de menú toquen, dues maratons i una nova prova de rogaine.

fotoconchip.php2Què puc dir de la marató de l’Espadan? Cursa que com ja he explicat en algun post anterior, tenia moltes ganes de tornar després d’haver-la fet al 2009. Ambient excepcional, recorregut molt ràpid i amb la pujada al Pic que dóna nom a la cursa, Espadà. El plantejament a priori és complicat, perquè al córrer lluny de casa no coneixes als companys de fatigues, així doncs aplicarem la tàctica de no perdre de vista el cul del primer. Ben aviat es fa un grup de 5 al capdavant, tots els que a posteriori es jugaran els llocs al podi, i allà estic jo. A partir del km 12, incomprensiblement començo a tenir rampes, no ho entenc, ja hi tornem a ser!!! Massa aviat…potser no porto el ritme adequat, potser avui no he hidratat be, potser…són moltes les preguntes que em vaig fent mentre corro ja amb certa dificultat. A mesura que van passant els quilòmetres em donen problemes la majoria dels músculs de les cames, haig d’anar variant el ritme i la petjada segons d’on em tiba la cama i paro diverses vegades a estirar. Això em va minvant la moral, però segueixo i al final aconsegueixo entrar 4rt a Segorbe, però. amb mal regust de boca.

DSCF3381El cap de setmana següent torno al món de l’orientació amb la segona prova de la copa catalana de rogainings, aquest cop a Sant Bartomeu del Grau. Per aquells que els hi interessi fil per randa com es va desenvolupar la prova, el meu company fa cròniques excel•lents, així doncs us deixo el link per si voleu donar-li un cop d´ull: http://cronicasdeskyrunning.blogspot.com.es/2014/03/rogaine-osona-sant-bartomeu-del-grau.html. Nou terreny molt recomanable i amb molt de joc que ens motiva a tope. Tot i les errades que comentem, aconseguim quedar 2ns de la general darrera els cracks Pep Mayolas i Sebastià Massagué. Aquest cop se’ns han escapat…, però al proper segur que ho farem millor. Ja en tinc ganes!!!

I per rematar el post, toca marató Vall del Congost! Com molts ja sabeu, aquest any era la primera prova puntuable de la Copa d´Espanya, el que va comportar que augmentés considerablement el nivell dels corredors. Jo no segueixo la copa, però em feia especial il•lusió tornar-la a córrer, conec de memòria el recorregut i estava motivat al 100%, però tinc clar quin és el meu nivell en aquest tipus de cursa. 1966300_745215702164128_638146788_oAixí que intentarem donar-ho tot, però conscient que estaré lluitant en posicions secundàries. Abans de començar estic una mica amoïnat pels problemes físics de rampes que he estat patint últimament. Tret de sortida entre un ambient excepcional a un ritme que ja era d’esperar entre tanta pota. Al corriol de la cova del km 2,3 intento entrar ben col•locat per no trobar-me tap ni cua pujant…les sensacions són bones, yeahh!! De cop i volta al km 5 tot s’acaba, tornen a aparèixer les rampes!! No ho entenc, és desesperant!!! Em nego a assumir-ho i continuo corrent pensant que potser ja em passaran, així que més aviat m’arrossego tossudament durant varis quilòmetres més. Al km 25 l’Iñaki intenta convèncer-me de que plegui i no l’escolto, fins que al km 29 la Mireia quasi m’ho suplica, i al final amb llàgrimes als ulls reconec que té raó i que no té cap sentit córrer en aquestes condicions. Anímicament , aquest dia el recordaré durant molt temps.

Les analítiques surten be, i estar clar que toca anar a algun metge esportiu…un pèl perduts, però ho trobarem… sinó el proper repte que ja serà de llarga distància pot ser un calvari. Gràcies a tots pels ànims aquests últims dies!!

Categories: Competició, Curses Orientació, Maratons | 1 comentari

Bloc a WordPress.com.