Varis

Cuinant el 2014

Arriba el moment de plantejar el calendari esportiu de 2014…de moment fins l’Abril que l’any és mooolt llarg.

Com sempre, la prioritat es gaudir però no negaré que m’encanta competir, i de vegades les dues coses són difícils de compaginar, sobretot pel sacrifici que representa normalment arribar en bona forma  a una competició i lluitar per intentar estar allà davant o almenys donar guerra…ja sabeu de que us parlo… Llevar-se molt d’hora molt d’hora, anar a treballar un munt d’hores diàries, sortir rebentat quan ja es fosc i aleshores, sortir a entrenar. La majoria dels dies ho aconsegueixo, però hi ha dies… Podria semblar una queixa, però només és una marranada momentània, doncs avui en dia, amb els 7eb0f0e7060baeaa1e823bd6bea47af5temps que corren, sort en tinc de tenir feina…encara!!

Desprès d’un parell de setmanes de descans actiu, amb zero quilòmetres de córrer però moltes hores de caminar suau i unes quantes més de bici, tinc la mirada fixa en l’imminent començament de la copa catalana de rogaines amb el ja tradicional “The Wild Boar Rogaining” a la Llacuna.

Seguidament faré algunes curses de distància “curta” que en venen molt de gust i que em faran entrar en ritme de competició. El tret de sortida serà amb una cursa que m’encanta pel seu format i que l’organitza Klassmark, el Trail de Rocacorba (32km) en modalitat d’equips de 2 persones, fent parella amb l’Esteban, amic i company de Koala’s Team. I a continuació un parell de “remakes”… Tres setmanes mes tard de Rocacorba posaré rumb a Segorbe per córrer la Maratón de Espadan, cursa amb gran ambient  i un recorregut força entretingut que ja vaig fer l’any 2009 i que volia repetir. I al mes de març correrem al costat de casa i tornarem a la màgica Marató de la Vall del Congost,  aquest any puntuable per la “Copa de España de Carreras por Montaña”.

Desprès d’aquesta “petita pretemporada” començaré amb curses de distancia més llarga. La primera serà la UTMCD (Ultra Trail Muntanyes de la Costa Daurada) al mes d’abril. L’any passat hi vaig anar a fer de repassador i em va sorprendre molt gratament, així doncs aquest any hi tornaré però aquest cop seré a la línea de sortida.

I desprès…ummm…alguna cosa es cou al meu cap…però veurem que cuinem al final.

Anuncis
Categories: Altres, Varis | 1 comentari

Finiquitant el 2013

Continua llegint

Categories: Altres, Varis | Deixa un comentari

Si quelcom es pot tòrcer…

IMAG0439 A partir d’aquí les coses es torcen, començo a tenir rampes quan jo no n’acostumo a tenir, no se que em passa, doncs m’hidrato be i menjo sa i equilibrat. Tant al Campionat de Catalunya de curses de muntanya d’Ultraresistència que acabo en 5ª posició de la general (3er del Campionat de Catalunya) i la CSP115, on els metges m’obliguen a abandonar per deshidratació al km 108, pateixo molt de rampes i tinc les cames rígides, cada passa és un patiment i només sento frustració i impotència. Gràcies al metge de la UVI mòbil i a les voltes que li dono al cap mentre estic a la llitera, arribem a la conclusió que un medicament pot ser la causa, la Dormidina. Un antihistamínic que es recepta fins i tot als nens per a poder agafar el son. Mirem el prospecte on hi diuDormidina puede agravar el síndrome de agotamiento-deshidratación y el golpe de calor debido a la disminución de la sudoración ocasionada por sus efectos anticolinérgicos”. Efectivament, en un parell de dies constatem que és això, doncs desapareixen les rampes…estic content, tornarem a la càrrega.

No passa ni una setmana que començo a tenir diarrees i vòmits, i ara això per què? Cada dia tinc menys forces i un parell de dies haig de marxar de la feina perquè no m’aguanto dret. Treballar en una fàbrica de peu 10 hores diàries no IMAG0504crec que tampoc ajudi, però només em faltaria perdre la feina. S’apropa Zegama i no estic ni per donar una passa caminant…és desesperant!!!! Així passo els quasi dos mesos següents, i així vaig a totes les curses, arrossegant-me com un cuc. Em fan analítiques, proves a les femtes, electrocardiogrames on troben que tinc un ritme nodal i no tenen molt clar que sigui arran de l’esport, així que aquesta setmana tinc cardiòleg, m’ingressen un dia a l’hospital Parc Taulí fins les 3 de la matinada on desprès de 2 litres de sèrum fisiològic em trobo molt millor…res, sembla un despropòsit. Tot i així, m’enfronto a Zegama, La Ribalera i l’Sky marathon Ribagorza Romànica de Vilaller, tres curses excepcionals per la seva bellesa i que recomano, especialment, les dues últimes, però que puc gaudir poc.

Vull donar les gràcies al José Povedano i l’Àngela doncs sense ells ni tan sols hagués pogut prendre la sortida a Zegama, al Josep Farrera per donar-me l’oportunitat de conèixer La Ribalera, i a la família Sella per sempre estar allà donant-me suport i per la seva gran Crono-Farra que fa fugir les penes!!!

Aconsegueixo acabar la marató de Zegama, que ja em va semblar molt, en 5:05:35 en la posició 120. Tot i que haguès estat be físicament, no és una cursa que vagi be amb les meves carecterístiques…quan veig tant de fang se m’activa el fre de mà.

IMAG0526-1-1A La Ribalera 38 aconsegueixo guanyar en 04:42:14, però el Jordi Marco i el David Jordan m’ho posen molt difícil fins l’últim moment.

Al campionat de curses de muntanya a Vilaller tardo 04:59:39 que es fan llarguíssimas, posició 38.

Seguirem lluitant!!!

Categories: Altres, Varis | 1 comentari

Comencem la temporada…això rutlla

Volia anar escrivint al blog periòdicament però porto uns quants mesos entrebancat, i un dia succeeix un altre, i ja som al juliol.

imagesComenço be la temporada a principis de març guanyant el primer  objectiu de l’any, la Ultra Trail de les Fonts, que em fa especial il·lusió per com havien anat les dues darreres edicions i perquè la cursa en sí, és una cursa 10 en tots els sentits. A més, aconsegueixo batre el rècord de la prova amb 12h19’37’’. Voldria agrair al Karim i a tota la gent que col·labora a la Ultra Trail de les Fonts per rebre’m sempre tan be.

En aquell moment les sensacions eren molt bones i estic content de la preparació que he fet. A més, tinc la gran sort de ser escollit per a representar a la Selecció Catalana de Curses d’Ultraresistència, amb d’altres grans companys i amics: Sergi, Juanjo, Marc, Salvador, Adolf i Olga. L’objectiu serà la CSP115 que aquest any és Campionat d’Espanya d’Ultraresistència amb 120 kms. En això i tenen molt a veure l’Albert Torrent i el Fernando Rosa a qui agraeixo de tot cor aquesta oportunitat i el tracte rebut en tot moment, abans, durant i desprès de la cursa. Com també al Quico Soler per l’assistència durant la cursa, però sobretot pel seu toc de broma en els moments en que jo em trobava abatut.

Categories: Altres, Varis | Deixa un comentari

Somnis pel 2013

Aquest any 2013 m’esperen nous reptes, però també d’altres de coneguts.

El primer repte de la temporada serà la Ultra Trail de les Fonts que realitzo per tercera vegada. És una cursa amiga en que es respira un ambient immillorable gràcies als organitzadors i a la gent de Xerta que es bolquen en la cursa. Es tracta d’una cursa en 3 etapes que comença divendres a la nit amb la Nocturneta (23 km  amb 350m+), seguirà dissabte amb el Trail de les Fonts (70 km amb 4000+) i finalitzarà diumenge amb la Cursa de les Fonts (27 km 1700+) que a més, forma part del Circuit de curses de muntanya de les Terres de l’Ebre.

Jaume-Folguera (1)

  El segon repte arriba a l’abril amb el Campionat de Catalunya de curses de muntanya d’Ultraresistència que enguany es realitzarà al Garraf amb sortida des de Sitges. Es tracta d’una cursa de 115 km amb 5000 metres de desnivell positiu on segur que es presenten bona part dels corredors catalans habituals de curses de resistència més alguna sorpresa.

El tercer repte és, malauradament pel meu cos, 15 dies desprès del Campionat de Catalunya, el primer Campionat d’Espanya de curses de muntanya d’Ultraresistència que es celebrarà a Castelló. La coneguda com a CSP115, s’inicia a castelló i finalitza a Sant Joan de Penyagolosa amb un recorregut de 118 km i quasi 5500 metres de desnivell positiu. Tot i ser una cursa que celebra la seva segona edició, neix d’una cursa ja molt consolidada a Castelló, la MiM (Maratí i mitja) que comença i acaba al mateix lloc que la CSP115 però amb un recorregut més curt de 63 km. També malauradament, el mateix cap de setmana de l’11 de maig coincideix la Transvulcània que es prova puntuable pel campionat del mon de curses de muntanya. Però per aquells que no tenim la facilitat ni l’economia per desplaçar-nos, ens trobarem a Castelló.

El quart repte, en quan a curses de llarga distància, serà la Cavalls del Vent que enguany estrena una part del recorregut allargant la cursa fins a 100 km amb més de 6600 metres de desnivell positiu.

D’altres ultres que m’agradaria realitzar durant aquest any però que dependrà de l’estat físic són la Cadí Ultratrail que es realitza a mitjans de julio (82 km amb 4900+) i la UT del Catllaràs on els amics de Koala’s Team han dissenyat el recorregut (65 km amb 4500+). Ho veurem sobre la marxa.

En quan a curses de més curta distància, a finals de febrer faré La Cursa de la Cameta Coixa (21 km amb 1500+), una altra cursa del Circuit de les Terres de l’Ebre. A finals de maig intentaré participar per primera vegada a Zegama (42 km amb 270+), tot i que es ralitza 15 dies després de la CSP115. El 16 de juny correré La Ribalera (38 km amb 2800+) , cursa que enguany realitza la seva primera edició, però que promet molt ja només per la zona on es realitza. La sortida serà des del poble Tírvia, Pallars Sobirà. El 30 de juny provaré sort a la Sky marathon Ribagorza Románica de 42 km amb quasi 3000 + que serà Campionat d’Espanya de curses per muntanya FEDME i que es celebrarà a Vilaller.

Be, a més, no vull deixar de fer les vàries curses del calendari d’orientació de rogaines que tant m’agraden.

Ufff sembla que se’m gira feina. FINS AVIAT.

Categories: Altres, Uncategorized, Varis | Deixa un comentari

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.