Curses Orientació

Collons de rampes!!

He començat molts cops aquest post, no sabia com expressar aquestes últimes setmanes sense semblar una queixa agònica, doncs malgrat tot confio en que tot es solucionarà. Avui de menú toquen, dues maratons i una nova prova de rogaine.

fotoconchip.php2Què puc dir de la marató de l’Espadan? Cursa que com ja he explicat en algun post anterior, tenia moltes ganes de tornar després d’haver-la fet al 2009. Ambient excepcional, recorregut molt ràpid i amb la pujada al Pic que dóna nom a la cursa, Espadà. El plantejament a priori és complicat, perquè al córrer lluny de casa no coneixes als companys de fatigues, així doncs aplicarem la tàctica de no perdre de vista el cul del primer. Ben aviat es fa un grup de 5 al capdavant, tots els que a posteriori es jugaran els llocs al podi, i allà estic jo. A partir del km 12, incomprensiblement començo a tenir rampes, no ho entenc, ja hi tornem a ser!!! Massa aviat…potser no porto el ritme adequat, potser avui no he hidratat be, potser…són moltes les preguntes que em vaig fent mentre corro ja amb certa dificultat. A mesura que van passant els quilòmetres em donen problemes la majoria dels músculs de les cames, haig d’anar variant el ritme i la petjada segons d’on em tiba la cama i paro diverses vegades a estirar. Això em va minvant la moral, però segueixo i al final aconsegueixo entrar 4rt a Segorbe, però. amb mal regust de boca.

DSCF3381El cap de setmana següent torno al món de l’orientació amb la segona prova de la copa catalana de rogainings, aquest cop a Sant Bartomeu del Grau. Per aquells que els hi interessi fil per randa com es va desenvolupar la prova, el meu company fa cròniques excel•lents, així doncs us deixo el link per si voleu donar-li un cop d´ull: http://cronicasdeskyrunning.blogspot.com.es/2014/03/rogaine-osona-sant-bartomeu-del-grau.html. Nou terreny molt recomanable i amb molt de joc que ens motiva a tope. Tot i les errades que comentem, aconseguim quedar 2ns de la general darrera els cracks Pep Mayolas i Sebastià Massagué. Aquest cop se’ns han escapat…, però al proper segur que ho farem millor. Ja en tinc ganes!!!

I per rematar el post, toca marató Vall del Congost! Com molts ja sabeu, aquest any era la primera prova puntuable de la Copa d´Espanya, el que va comportar que augmentés considerablement el nivell dels corredors. Jo no segueixo la copa, però em feia especial il•lusió tornar-la a córrer, conec de memòria el recorregut i estava motivat al 100%, però tinc clar quin és el meu nivell en aquest tipus de cursa. 1966300_745215702164128_638146788_oAixí que intentarem donar-ho tot, però conscient que estaré lluitant en posicions secundàries. Abans de començar estic una mica amoïnat pels problemes físics de rampes que he estat patint últimament. Tret de sortida entre un ambient excepcional a un ritme que ja era d’esperar entre tanta pota. Al corriol de la cova del km 2,3 intento entrar ben col•locat per no trobar-me tap ni cua pujant…les sensacions són bones, yeahh!! De cop i volta al km 5 tot s’acaba, tornen a aparèixer les rampes!! No ho entenc, és desesperant!!! Em nego a assumir-ho i continuo corrent pensant que potser ja em passaran, així que més aviat m’arrossego tossudament durant varis quilòmetres més. Al km 25 l’Iñaki intenta convèncer-me de que plegui i no l’escolto, fins que al km 29 la Mireia quasi m’ho suplica, i al final amb llàgrimes als ulls reconec que té raó i que no té cap sentit córrer en aquestes condicions. Anímicament , aquest dia el recordaré durant molt temps.

Les analítiques surten be, i estar clar que toca anar a algun metge esportiu…un pèl perduts, però ho trobarem… sinó el proper repte que ja serà de llarga distància pot ser un calvari. Gràcies a tots pels ànims aquests últims dies!!

Anuncis
Categories: Competició, Curses Orientació, Maratons | 1 comentari

Tàndem al The Wild Boar Rogaining

Com ja havia comentat en un post anterior, començo la temporada amb la primera rogaine de la Copa Catalana que intentaré seguir, tal com he fet aquests dos últims anys. Fins ara, he anat variant contínuament de company Imagen1per diversos motius, quelcom que m’havia desmotivat tant com per plantejar-me si seguir o no la Copa del 2014. Per aquelles coses de la vida, sembla que a l’Albert Herrero li agrada tant com a mi això de fer el senglar per la muntanya. Així doncs, de moment farem tàndem, esperant el tritàndem amb en Joan Farré que ha estat parat uns mesos per lesió. Quines ganes de rogainejar els tres junts!!!

La primera prova ha estat el conegut The Wild Boar Rogaining a la Llacuna (http://thewildboar.org), la prova amb més prestigi del calendari i a la vegada, amb més participació de fora de Catalunya, tant nacional com internacional. Aquest any, equips de Navarra, País Basc, Itàlia, França, Europa del Nord i de l’Est es presentaven a la línea de sortida. De com va anar la prova, us aconsello que llegiu la crònica del meu company que l’explica extraordinàriament be amb pèls i senyals (http://cronicasdeskyrunning.blogspot.fr/2014/01/the-wild-boar.html

DSC_0814La victòria d’aquesta rogaine em fa especial il·lusió. El primer que em ve al cap es quan fa uns tres anys i mig, el meu amic Iñaki i la meva companya Mireia em van portar a Sant Feliu de Pallerols a fer-ne un. Jo mai havia vist un mapa d’orientació, tot em sonava a xinès, i aquell dia per mi, va ser un joc. Jo ni tan sols vaig mirar el mapa, i em semblava tot plegat bastant estrany i absurd…no acabava de veure quina gràcia tenia això d’estar donant voltes com una baldufa, mirant un mapa i travessant esbarzers. Un cop a casa però, em vaig estar mirant el mapa i em va començar a picar la curiositat, identificava llocs i pensava que podríem haver fet…. Això sí, una cosa em va quedar clara aquell dia, cal dur roba vella o específica d’orientació, doncs normalment quan acabes sembla que t’hagis barallat amb una dotzena de gats.

Des d’aleshores han estat moltes rogaines DSC_0535al cap i a les potes, poc  a poc intentant aprendre a orientar i conscienciant-me que aquí, tenir bona condició física, no ho és tot, cal un equilibri difícil entre “orientar millor” i “córrer més”. Se que em queda molt aprendre, moltíssim, però segurament és això el que em motiva tant. De moment, comencem amb bon peu i frisant per la propera prova a Sant Bartomeu del Grau el primer cap de setmana de Març.

Categories: Curses Orientació | Deixa un comentari

Bloc a WordPress.com.